Un sindicat guapo

Les primeres eleccions on es van poder presentar tots els sindicats van celebrar-se a Bruguera el 15 de juny de 1978. Els resultats van donar la majoria a OITEBSA, amb 33 delegats, seguit de CCOO amb 9. La UGT només n’aconseguia 2 i n’hi havia un últim d’independent. Així ho anunciava Nuestra Unión, que ja no es presentava com a “boletín interno de libre expresión” sinó com a “portavoz de OITEBSA”. Què havia passat amb la unitat sindical des d’aquella primera assemblea dels dinosaurios i els palitos?

L’aparició de les seccions sindicals, de CCOO, d’UGT i de CNT, va suposar els primers conflictes sobre com havia d’articular-se la representació dels treballadors de l’empresa. Davant l’absència d’una llei que regulés com s’escollirien els delegats un cop desaparegut el Sindicato Vertical, es va constituir l’Organización Interna de Trabajadores de Editorial Bruguera S.A. –OITEBSA– amb l’objectiu de negociar directament amb l’empresa responent a les decisions de tot el personal reunit en assemblea.

¿Voto secreto o a mano alzada?

Durant els primers mesos de 1978, l’empresa està disposada a acceptar el que acordin els diferents sindicats. Els anarcosindicalistes aposten per dissoldre’s en l’organització interna, mantenint una doble afiliació: amb OITEBSA i les seves assemblees dins l’empresa i amb el sindicat d’arts gràfiques de la CNT a escala sectorial i territorial. Però CCOO i UGT van canviant d’opinió respecte a la conveniència d’aquesta unitat, potser més pendents dels canvis que es desenvolupen en l’àmbit polític, que de la situació dins la Bruguera.

A finals de 1977, els principals partits polítics, tant de l’oposició com els hereus del franquisme, establien una sèrie d’acords que configurarien el nou règim que s’acabaria de definir l’any següent amb l’aprovació de la nova constitució. Però la situació econòmica, amb una inflació disparada que minvava el poder adquisitiu dels treballadors i un gran nombre de conflictes laborals en tots els sectors, va precipitar que es definís el nou sistema de representació sindical per tal d’escollir nous delegats que poguessin negociar els convenis d’empresa que anaven caducant.

Oprimido Pueblo Comanche

Aquest context també se sentia dins la Bruguera, on els anys feliços i de pau social –o de silenci i resignació donat el context polític– deixaven pas a una sèrie de reivindicacions per tal de conservar el nivell de vida i que denuncien una sèrie de pràctiques que semblaven normals durant el període del Desarrollismo: les hores extres sistemàtiques, el sistema de torns o l’arbitrarietat d’alguns directius i caps de secció. La realitat interna de l’empresa també s’ha transformat, superant el miler d’empleats i amb un trasllat des de Vallcarca fins a Parets del Vallès.

Manifiesto de CNT y de CCOO de Ed. Bruguera contra las elecciones sindicales

Finalment, davant la incapacitat dels sindicats d’arribar a un acord, l’empresa acaba adoptant el nou sistema d’eleccions aprovat per llei, amb candidatures tancades i votacions secretes, sense cap representació assembleària més enllà de l’organització interna de cada sindicat. UGT, amb una escassa militància dins la Bruguera però amb la projecció d’estar en l’òrbita d’un PSOE amb serioses aspiracions a ocupar el poder de l’estat, es desmarca des d’un principi de qualsevol candidatura conjunta. CCOO arribarà a donar suport, junt amb la CNT, a la candidatura d’OITEBSA, però se’n desdirà a última hora presentant una llista pròpia.

Dimisiones Tribuna de CC.OO.

L’hegemonia de l’organització sindical interna serà aclaparadora fins als darrers anys de l’empresa, quan una coalició de CCOO i UGT desbancarà OITEBSA. Desapareguda la secció de la CNT, OITEBSA esdevé un sindicat sense cap vincle orgànic dins del ram de les arts gràfiques, tot i que se solidaritzen amb diferents lluites d’aquest sector i d’altres. Des de CCOO se l’acusarà de ser un sindicat corporativista, que només respon als interessos particulars dins l’empresa, sense mostrar cap consciència de classe ni cap perspectiva social que vagi més enllà del dia a dia. Els articles de fons apareguts a Nuestra Unión desmentirien aquesta visió, però al llarg dels anys esdevindria el casus belli entre les dues organitzacions: Comissions acusarà OITEBSA de fer un sindicalisme groc, i OITEBSA acusarà els delegats de CCOO d’estar teledirigits per una organització professionalitzada aliena a la realitat dels llocs de treball amb unes consignes que responen només als interessos polítics de la cúpula sindical.

El Gato Rojo

Nuestra Unión

El sindicalisme

Un sindicat guapo

Les primeres eleccions on es van poder presentar tots els sindicats van celebrar-se a Bruguera el 15 de juny de 1978. Els resultats van donar la majoria a OITEBSA, amb 33 delegats, seguit de CCOO amb 9. La UGT només n’aconseguia 2 i n’hi havia un últim d’independent. Així ho anunciava Nuestra Unión, que ja no es presentava com a “boletín interno de libre expresión” sinó com a “portavoz de OITEBSA”. Què havia passat amb la unitat sindical des d’aquella primera assemblea dels dinosaurios i els palitos?

L’aparició de les seccions sindicals, de CCOO, d’UGT i de CNT, va suposar els primers conflictes sobre com havia d’articular-se la representació dels treballadors de l’empresa. Davant l’absència d’una llei que regulés com s’escollirien els delegats un cop desaparegut el Sindicato Vertical, es va constituir l’Organización Interna de Trabajadores de Editorial Bruguera S.A. –OITEBSA– amb l’objectiu de negociar directament amb l’empresa responent a les decisions de tot el personal reunit en assemblea.

¿Voto secreto o a mano alzada?

Durant els primers mesos de 1978, l’empresa està disposada a acceptar el que acordin els diferents sindicats. Els anarcosindicalistes aposten per dissoldre’s en l’organització interna, mantenint una doble afiliació: amb OITEBSA i les seves assemblees dins l’empresa i amb el sindicat d’arts gràfiques de la CNT a escala sectorial i territorial. Però CCOO i UGT van canviant d’opinió respecte a la conveniència d’aquesta unitat, potser més pendents dels canvis que es desenvolupen en l’àmbit polític, que de la situació dins la Bruguera.

A finals de 1977, els principals partits polítics, tant de l’oposició com els hereus del franquisme, establien una sèrie d’acords que configurarien el nou règim que s’acabaria de definir l’any següent amb l’aprovació de la nova constitució. Però la situació econòmica, amb una inflació disparada que minvava el poder adquisitiu dels treballadors i un gran nombre de conflictes laborals en tots els sectors, va precipitar que es definís el nou sistema de representació sindical per tal d’escollir nous delegats que poguessin negociar els convenis d’empresa que anaven caducant.

Oprimido Pueblo Comanche

Aquest context també se sentia dins la Bruguera, on els anys feliços i de pau social –o de silenci i resignació donat el context polític– deixaven pas a una sèrie de reivindicacions per tal de conservar el nivell de vida i que denuncien una sèrie de pràctiques que semblaven normals durant el període del Desarrollismo: les hores extres sistemàtiques, el sistema de torns o l’arbitrarietat d’alguns directius i caps de secció. La realitat interna de l’empresa també s’ha transformat, superant el miler d’empleats i amb un trasllat des de Vallcarca fins a Parets del Vallès.

Manifiesto de CNT y de CCOO de Ed. Bruguera contra las elecciones sindicales

Finalment, davant la incapacitat dels sindicats d’arribar a un acord, l’empresa acaba adoptant el nou sistema d’eleccions aprovat per llei, amb candidatures tancades i votacions secretes, sense cap representació assembleària més enllà de l’organització interna de cada sindicat. UGT, amb una escassa militància dins la Bruguera però amb la projecció d’estar en l’òrbita d’un PSOE amb serioses aspiracions a ocupar el poder de l’estat, es desmarca des d’un principi de qualsevol candidatura conjunta. CCOO arribarà a donar suport, junt amb la CNT, a la candidatura d’OITEBSA, però se’n desdirà a última hora presentant una llista pròpia.

Dimisiones Tribuna de CC.OO.

L’hegemonia de l’organització sindical interna serà aclaparadora fins als darrers anys de l’empresa, quan una coalició de CCOO i UGT desbancarà OITEBSA. Desapareguda la secció de la CNT, OITEBSA esdevé un sindicat sense cap vincle orgànic dins del ram de les arts gràfiques, tot i que se solidaritzen amb diferents lluites d’aquest sector i d’altres. Des de CCOO se l’acusarà de ser un sindicat corporativista, que només respon als interessos particulars dins l’empresa, sense mostrar cap consciència de classe ni cap perspectiva social que vagi més enllà del dia a dia. Els articles de fons apareguts a Nuestra Unión desmentirien aquesta visió, però al llarg dels anys esdevindria el casus belli entre les dues organitzacions: Comissions acusarà OITEBSA de fer un sindicalisme groc, i OITEBSA acusarà els delegats de CCOO d’estar teledirigits per una organització professionalitzada aliena a la realitat dels llocs de treball amb unes consignes que responen només als interessos polítics de la cúpula sindical.

El Gato Rojo

Nuestra Unión

El sindicalisme

Una història de la classe obrera

Editorial Bruguera – una història de la classe obrera

és un documental interactiu (un webdoc) que permet apropar-nos a la memòria de les persones que van treballar en aquesta empresa. Es poden veure vídeos, llegir textos i consultar documents sobre diferents aspectes d’aquesta història.

Tots els capítols que veieu en aquesta pàgina es van publicar durant la tardor de 2017, de manera que podeu seguir el documental com si fos una sèrie. També podeu accedir a tots els continguts a través del mapa del webdoc.

Aquest web utilitza ‘cookies’ pròpies i de tercers per oferir-vos una experiència i un servei millors. Al navegar o utilitzar els nostres serveis l’usuari accepta l’ús que fem de les ‘cookies’.

tancar

Editorial Bruguera – una història de la classe obrera

encara no està disponible per a mòbil i altres dispositius. Hi estem treballant. Us convidem a gaudir-ne des d'un ordinador.