Hi havia… què més hi havia?

Nosotros: Las cartas boca arriba

...han quedado atrás los días en que bastaba con elevar un poco el tono o hacer una seña de mesa a mesa, para establecer entre nosotros una comunicación...

Amb aquestes paraules es presentava, l’any 1961, un nou membre en el si de La Bruguera: Nosotros, un butlletí intern que responia a la necessitat d’establir una via de comunicació entre els components de l’organització. Segons l’editorial del primer número, publicat el mes d’octubre, la revista neix amb vocació autoreflexiva, comunicativa, cohesionadora i solidària i, ben aviat, esdevindrà un element fonamental per conèixer les realitats internes de l’empresa i del seu entorn, així com del dia a dia de tots els seus membres.
Deportes
La publicació, primer trimestral i després de més escassa periodicitat, combina espais de comunicació des de la cúpula -missatges del Sindicat vertical o de la direcció sobre el desenvolupament de l’empresa- amb espais de relació horitzontal -que inclouen enquestes, taulers d’anuncis, notícies esportives o esdeveniments socials i lúdics. El to és sempre conciliador -es reserva espai tant a les veus dels directius com a les dels treballadors- i es fa un ús constant de l’humor a través dels seus textos i dibuixos de còmic.

El seu format de magazín s’inicia amb algunes seccions regulars i en va adoptant d’altres que amb els anys i els canvis es van fent necessàries. S’hi publiquen cròniques dels tornejos esportius d’empresa, s’hi anuncien naixements, defuncions i matrimonis de cada una de les famílies dels treballadors, s’hi presenten les convocatòries de selecció dels membres del Sindicat vertical i s’hi resumeixen els resultats de les enquestes d’opinió internes.

Nosotros és una eina de cohesió de grup on s’entrevista treballadors veterans -a la secció “La veteranía es un grado”-, aprenents -“El novato es un jabato”- i a persones que formen equip a les empreses amigues -“Las chicas de Ibis”. Aquestes i altres seccions se centren en el dia a dia dels treballadors, en els seus records i anècdotes a l’empresa -“El primer día”-, en les seves activitats de lleure -“A partir de las 17:15”-, i en les seves aspiracions vitals. És a dir: cedeixen el protagonisme a les persones individuals, sempre que no incloguin reclamacions laborals ni crítiques directes a l’organització o als seus membres. L’equip editorial reforça les relacions interpersonals indicant com ha de ser acollit un nou treballador i oferint consells per a tractar personalitats insegures o conflictives.

Seguint la línia d’empresa cultural, Nosotros ens brinda també ressenyes literàries i fins i tot s’hi publica una secció de divulgació de la llengua catalana. Altres seccions destacades són “Diga 33”, realitzada per l’equip sanitari i que aborda temes de salut individual i laboral, o “Chismorreos”, que és la secció preferida per la majoria de la plantilla. Un altre cas d’èxit són les il·lustracions d’Ibáñez que ens retrata l’empresa des de la seva peculiar òptica humorística.

A partir de la dècada dels 70, al magazín s’hi poden llegir les notícies sobre el creixement de l’empresa i se’ns narren els fets succeïts en els viatges de Francesc Bruguera a ultramar. Amb l’augment de la complexitat que comporta el creixement i la modernització, s’hi incorporaran seccions dedicades a la divulgació de les estructures productives que expliquen detalladament tots els processos de producció i els departaments que hi intervenen, i destacant-ne sempre la importància capital de cada un d’aquests com a parts d’un organisme.

La revista Nosotros desapareix sense acomiadar-se l’any 1976 coincidint amb l’aparició de diversos butlletins publicats per alguns grups de treballadors, que es comencen a organitzar en sindicats.

El Club Bruguera

Avui en dia moltes empreses i grans corporacions inclouen un gimnàs per evitar l’estrès, servei de guarderia, menjadors col·lectius, cursos per a l’ampliació de coneixements i activitats externes dirigides a la cohesió dels equips. Però, als anys seixanta, quan es comencen a crear aquests serveis a l’editorial, aquest fenomen és relativament rar a Espanya i la gran majoria de les empreses ni tan sols es planteja la possibilitat de vincular el benestar dels treballadors, en termes d’oci, al rendiment al treball.
Ha quedado constituido el Club Bruguera
Així doncs, per entendre aquest tarannà de l’Editorial Bruguera cal anar més enllà i, per fer-ho és interessant parlar del Club Bruguera. El Club és l’evolució d’una sèrie d’iniciatives espontànies que sorgeixen de diversos grups de treballadors, dels departaments, de les empreses amigues, del Sindicat vertical i de la redacció de la mateixa revista Nosotros. Aquestes activitats se centren en l’organització d’excursions, partits de futbol i de bàsquet i concursos de tota mena.

Què us sembla d'iniciar unes sortides cada primer diumenge de mes per visitar la nostra ciutat? Podríem agrupar-nos nois i noies i anar coneixent meravelles per a molts desconegudes

La crida de “Las chicas de Ibis”, publicada a Nosotros el desembre de 1961, és una de les moltes que s’anuncien al butlletí al llarg dels anys. I és que, d’iniciatives d’oci n’hi ha moltes i són fructíferes, perquè la naturalesa de la plantilla ho permet: persones des de 14 fins a més de 65 anys, homes i dones que es coneixen dins i fora de l’entorn laboral i en un context si més no, prou amigable. En aquella època, ja des de la precarietat de la postguerra, es treballa moltes hores per a assolir el benestar econòmic desitjat. I amb el temps, de feina no en manca. El temps lliure és, per tant, limitat, i l’espai de vida i de treball de la major part de la plantilla és aïllat i de difícil accés.

Club Bruguera

A inicis dels anys seixanta, el Francesc Bruguera, dinàmic i amant de l’esport, adequa un local de la zona per fer-ne un centre esportiu i de reunió lúdica al qual anomenaren Club Bruguera. El Club està destinat a tots els treballadors que en vulguin fer ús i, també, al veïnat en general. Com que l’espai ho permet, s’hi fa un camp de bàsquet adaptable també a altres esports com el tenis i el ping-pong. Allà, les iniciatives excursionistes també hi troben refugi i, tenint en compte les famílies amb menys capacitat adquisitiva, fins es compren tendes de campanya per a qui no en tingui. El cinema també n’és un dels protagonistes. Es fan passes de pel·lícules que es rematen amb col·loquis i opinions d’experts. Per completar-ho s’hi munta una biblioteca amb llibres tant de La Bruguera com d’altres editorials. L’espai es gestiona per una junta formada per directius i per treballadors i es finança a través de l’empresa i de les quotes dels usuaris.

Una de les activitats lúdiques de més èxit és el teatre amateur. Molts dels treballadors que hi van participar encara recorden amb il·lusió les obres representades. Tanmateix, l’activitat anual més celebrada per tot el barri és la diada del 6 de gener, en què uns reis mags de l’empresa, dalt d’una tarima, donen joguines als fills dels treballadors en una posada en escena espectacular.

El Club Bruguera també és seu de cursos diversos, vinculats tant a l’àmbit professional com a altres temes.

Encara que l’espai va durar pocs anys, la plantilla va continuar organitzant tota mena d’activitats lúdiques, esportives i culturals dins i fora de l’empresa.

Operación fiesta patronal
Hi ha una data, però, que quedaria gravada en la memòria de tots: el 5 de maig de 1962. Aquell dia se celebra el patró dels editors: Sant Joan ante Portam Latinam. Tot i que es tracta d’una festa anual, que habitualment es feia en algun teatre o saló de Barcelona, aquell any s’organitzà una excursió per dinar plegats a Granollers amb parada a Arenys de Mar per a fer-hi el vermut. Hi participaren tots els treballadors de l’empresa, i es van necessitar fins a 16 autocars per al seu transport.

Formacions

Queremos prepararnos bien, y el profesor nos ayuda con notable paciencia

En el context polític i social del Desarrollismo, el règim Franquista, per tal de millorar la producció i per assimilar les demandes de la comunitat internacional, aprova una sèrie de decrets vinculats a l’educació i al treball. Les finalitats són reduir les altes taxes d’analfabetisme del país, garantir una producció de qualitat i regular l’accés als llocs de treball segons categories laborals. Així, es promou l’alfabetització i es penalitza a qui no tingui estudis d’educació primària: no es pot contractar cap persona analfabeta. A partir del març de 1965, sota supervisió d’inspeccions estatals, s’organitzen classes per a l’obtenció del Certificado de Estudios Primarios. En aquest mateix marc també s’estableix que en cas que un treballador vulgui accedir a una categoria laboral superior, ha d’aprovar una sèrie d’exàmens de capacitació. De la mateixa manera es fa una valoració dels llocs de treball i, des de la gerència del Programa de Promoción Profesional Obrera, s’organitzen cursos per adaptar el treballador als canvis en el sistema productiu en cas de ser necessari. Així, en aquells anys, es comencen a impartir cursos de linotipista, de caixista, de càlcul mercantil i de redacció i d’ortografia. Al Club Bruguera també s’hi ofereixen altres cursos optatius com el de llengua Catalana i el de llengua Francesa, que tenen força èxit. La major part del professorat és treballador de l’editorial.

¡Dos de judías, por favor!

Operación comedores
Dins del teixit d’espais de serveis per treballadors cal esmentar els menjadors col·lectius que s’inauguren el juny de 1962: un al centre de Móra la Nova i un altre a Camps i Fabrés. Més tard, amb el creixement de l’empresa, se’n construiria un tercer a la nau de Parets del Vallès. Segons afirma Francesc Bruguera, la finalitat de tenir menjador era facilitar el dinar a qui visqués lluny del seu lloc de treball i així evitar problemes de desplaçaments i de compliment d’horaris de treball a més d’afavorir l’estalvi per part dels treballadors. Els preus eren força reduïts i mantenir-los baixos sembla que suposava una gran despesa econòmica per l’editorial. En un inici, amb paraules del senyor Molinas, l’empresa es feia càrrec del 50% del cobert i cada treballador podia escollir prèviament el menú.
¿Qué se opina sobre los comedores?
Tot i les suposades facilitats, sovint hi havia queixes relatives als preus i a la carta. Amb el temps, els serveis de menjador acaben passant un procés d’adaptació a les necessitats de cada individu i departament: no és el mateix seure en una oficina vuit hores al dia, que treballar carregant caixes i rotllos de paper durant 12 hores. També és diferent el sou d’un directiu i el d’un aprenent, per això hi ha variacions de preus del cobert segons categoria laboral. A més de les seves funcions ordinàries, el menjador aplega tota mena d’activitats col·lectives i d’iniciatives amigables: per Nadal s’ornamenta amb pessebre i avet, s’hi exposen els premis interns de fotografia, dibuix i cartellisme, i s’hi organitzen campionats d’escacs de manera espontània. En aquests campionats hi participen fins i tot alguns dels membres de la família Bruguera.

Diga 33

Diga 33
Un dels espais més valorats per tot treballador de la Bruguera és el servei mèdic. Dues ambulàncies, dos metges -el doctor Farreny i el doctor Farré- i dues infermeres -entre les quals trobem la popularíssima Señorita Paquita- s’encarreguen del benestar físic de l’empresa. Es fan revisions mèdiques amb regularitat a tots els treballadors, s’atenen malalts i accidentats, i es formen socorristes dins de la plantilla. Ells mateixos viuen al barri. Però el servei mèdic va més enllà. La seva tasca en l’àmbit de la prevenció és destacable i, fins i tot en època de vacances, s’arriba a explicar, a través de la revista Nosotros els perills del sol i de la platja o de les serps en els ambients rurals. També es fa una tasca d’educació en hàbits saludables i de prevenció del consum de tabac, alcohol i drogues.
Deportes

Más allá de las 17:15

Els serveis socials

Hi havia… què més hi havia?

Nosotros: Las cartas boca arriba

...han quedado atrás los días en que bastaba con elevar un poco el tono o hacer una seña de mesa a mesa, para establecer entre nosotros una comunicación...

Amb aquestes paraules es presentava, l’any 1961, un nou membre en el si de La Bruguera: Nosotros, un butlletí intern que responia a la necessitat d’establir una via de comunicació entre els components de l’organització. Segons l’editorial del primer número, publicat el mes d’octubre, la revista neix amb vocació autoreflexiva, comunicativa, cohesionadora i solidària i, ben aviat, esdevindrà un element fonamental per conèixer les realitats internes de l’empresa i del seu entorn, així com del dia a dia de tots els seus membres.
Deportes
La publicació, primer trimestral i després de més escassa periodicitat, combina espais de comunicació des de la cúpula -missatges del Sindicat vertical o de la direcció sobre el desenvolupament de l’empresa- amb espais de relació horitzontal -que inclouen enquestes, taulers d’anuncis, notícies esportives o esdeveniments socials i lúdics. El to és sempre conciliador -es reserva espai tant a les veus dels directius com a les dels treballadors- i es fa un ús constant de l’humor a través dels seus textos i dibuixos de còmic.

El seu format de magazín s’inicia amb algunes seccions regulars i en va adoptant d’altres que amb els anys i els canvis es van fent necessàries. S’hi publiquen cròniques dels tornejos esportius d’empresa, s’hi anuncien naixements, defuncions i matrimonis de cada una de les famílies dels treballadors, s’hi presenten les convocatòries de selecció dels membres del Sindicat vertical i s’hi resumeixen els resultats de les enquestes d’opinió internes.

Nosotros és una eina de cohesió de grup on s’entrevista treballadors veterans -a la secció “La veteranía es un grado”-, aprenents -“El novato es un jabato”- i a persones que formen equip a les empreses amigues -“Las chicas de Ibis”. Aquestes i altres seccions se centren en el dia a dia dels treballadors, en els seus records i anècdotes a l’empresa -“El primer día”-, en les seves activitats de lleure -“A partir de las 17:15”-, i en les seves aspiracions vitals. És a dir: cedeixen el protagonisme a les persones individuals, sempre que no incloguin reclamacions laborals ni crítiques directes a l’organització o als seus membres. L’equip editorial reforça les relacions interpersonals indicant com ha de ser acollit un nou treballador i oferint consells per a tractar personalitats insegures o conflictives.

Seguint la línia d’empresa cultural, Nosotros ens brinda també ressenyes literàries i fins i tot s’hi publica una secció de divulgació de la llengua catalana. Altres seccions destacades són “Diga 33”, realitzada per l’equip sanitari i que aborda temes de salut individual i laboral, o “Chismorreos”, que és la secció preferida per la majoria de la plantilla. Un altre cas d’èxit són les il·lustracions d’Ibáñez que ens retrata l’empresa des de la seva peculiar òptica humorística.

A partir de la dècada dels 70, al magazín s’hi poden llegir les notícies sobre el creixement de l’empresa i se’ns narren els fets succeïts en els viatges de Francesc Bruguera a ultramar. Amb l’augment de la complexitat que comporta el creixement i la modernització, s’hi incorporaran seccions dedicades a la divulgació de les estructures productives que expliquen detalladament tots els processos de producció i els departaments que hi intervenen, i destacant-ne sempre la importància capital de cada un d’aquests com a parts d’un organisme.

La revista Nosotros desapareix sense acomiadar-se l’any 1976 coincidint amb l’aparició de diversos butlletins publicats per alguns grups de treballadors, que es comencen a organitzar en sindicats.

El Club Bruguera

Avui en dia moltes empreses i grans corporacions inclouen un gimnàs per evitar l’estrès, servei de guarderia, menjadors col·lectius, cursos per a l’ampliació de coneixements i activitats externes dirigides a la cohesió dels equips. Però, als anys seixanta, quan es comencen a crear aquests serveis a l’editorial, aquest fenomen és relativament rar a Espanya i la gran majoria de les empreses ni tan sols es planteja la possibilitat de vincular el benestar dels treballadors, en termes d’oci, al rendiment al treball.
Ha quedado constituido el Club Bruguera
Així doncs, per entendre aquest tarannà de l’Editorial Bruguera cal anar més enllà i, per fer-ho és interessant parlar del Club Bruguera. El Club és l’evolució d’una sèrie d’iniciatives espontànies que sorgeixen de diversos grups de treballadors, dels departaments, de les empreses amigues, del Sindicat vertical i de la redacció de la mateixa revista Nosotros. Aquestes activitats se centren en l’organització d’excursions, partits de futbol i de bàsquet i concursos de tota mena.

Què us sembla d'iniciar unes sortides cada primer diumenge de mes per visitar la nostra ciutat? Podríem agrupar-nos nois i noies i anar coneixent meravelles per a molts desconegudes

La crida de “Las chicas de Ibis”, publicada a Nosotros el desembre de 1961, és una de les moltes que s’anuncien al butlletí al llarg dels anys. I és que, d’iniciatives d’oci n’hi ha moltes i són fructíferes, perquè la naturalesa de la plantilla ho permet: persones des de 14 fins a més de 65 anys, homes i dones que es coneixen dins i fora de l’entorn laboral i en un context si més no, prou amigable. En aquella època, ja des de la precarietat de la postguerra, es treballa moltes hores per a assolir el benestar econòmic desitjat. I amb el temps, de feina no en manca. El temps lliure és, per tant, limitat, i l’espai de vida i de treball de la major part de la plantilla és aïllat i de difícil accés.

Club Bruguera

A inicis dels anys seixanta, el Francesc Bruguera, dinàmic i amant de l’esport, adequa un local de la zona per fer-ne un centre esportiu i de reunió lúdica al qual anomenaren Club Bruguera. El Club està destinat a tots els treballadors que en vulguin fer ús i, també, al veïnat en general. Com que l’espai ho permet, s’hi fa un camp de bàsquet adaptable també a altres esports com el tenis i el ping-pong. Allà, les iniciatives excursionistes també hi troben refugi i, tenint en compte les famílies amb menys capacitat adquisitiva, fins es compren tendes de campanya per a qui no en tingui. El cinema també n’és un dels protagonistes. Es fan passes de pel·lícules que es rematen amb col·loquis i opinions d’experts. Per completar-ho s’hi munta una biblioteca amb llibres tant de La Bruguera com d’altres editorials. L’espai es gestiona per una junta formada per directius i per treballadors i es finança a través de l’empresa i de les quotes dels usuaris.

Una de les activitats lúdiques de més èxit és el teatre amateur. Molts dels treballadors que hi van participar encara recorden amb il·lusió les obres representades. Tanmateix, l’activitat anual més celebrada per tot el barri és la diada del 6 de gener, en què uns reis mags de l’empresa, dalt d’una tarima, donen joguines als fills dels treballadors en una posada en escena espectacular.

El Club Bruguera també és seu de cursos diversos, vinculats tant a l’àmbit professional com a altres temes.

Encara que l’espai va durar pocs anys, la plantilla va continuar organitzant tota mena d’activitats lúdiques, esportives i culturals dins i fora de l’empresa.

Operación fiesta patronal
Hi ha una data, però, que quedaria gravada en la memòria de tots: el 5 de maig de 1962. Aquell dia se celebra el patró dels editors: Sant Joan ante Portam Latinam. Tot i que es tracta d’una festa anual, que habitualment es feia en algun teatre o saló de Barcelona, aquell any s’organitzà una excursió per dinar plegats a Granollers amb parada a Arenys de Mar per a fer-hi el vermut. Hi participaren tots els treballadors de l’empresa, i es van necessitar fins a 16 autocars per al seu transport.

Formacions

Queremos prepararnos bien, y el profesor nos ayuda con notable paciencia

En el context polític i social del Desarrollismo, el règim Franquista, per tal de millorar la producció i per assimilar les demandes de la comunitat internacional, aprova una sèrie de decrets vinculats a l’educació i al treball. Les finalitats són reduir les altes taxes d’analfabetisme del país, garantir una producció de qualitat i regular l’accés als llocs de treball segons categories laborals. Així, es promou l’alfabetització i es penalitza a qui no tingui estudis d’educació primària: no es pot contractar cap persona analfabeta. A partir del març de 1965, sota supervisió d’inspeccions estatals, s’organitzen classes per a l’obtenció del Certificado de Estudios Primarios. En aquest mateix marc també s’estableix que en cas que un treballador vulgui accedir a una categoria laboral superior, ha d’aprovar una sèrie d’exàmens de capacitació. De la mateixa manera es fa una valoració dels llocs de treball i, des de la gerència del Programa de Promoción Profesional Obrera, s’organitzen cursos per adaptar el treballador als canvis en el sistema productiu en cas de ser necessari. Així, en aquells anys, es comencen a impartir cursos de linotipista, de caixista, de càlcul mercantil i de redacció i d’ortografia. Al Club Bruguera també s’hi ofereixen altres cursos optatius com el de llengua Catalana i el de llengua Francesa, que tenen força èxit. La major part del professorat és treballador de l’editorial.

¡Dos de judías, por favor!

Operación comedores
Dins del teixit d’espais de serveis per treballadors cal esmentar els menjadors col·lectius que s’inauguren el juny de 1962: un al centre de Móra la Nova i un altre a Camps i Fabrés. Més tard, amb el creixement de l’empresa, se’n construiria un tercer a la nau de Parets del Vallès. Segons afirma Francesc Bruguera, la finalitat de tenir menjador era facilitar el dinar a qui visqués lluny del seu lloc de treball i així evitar problemes de desplaçaments i de compliment d’horaris de treball a més d’afavorir l’estalvi per part dels treballadors. Els preus eren força reduïts i mantenir-los baixos sembla que suposava una gran despesa econòmica per l’editorial. En un inici, amb paraules del senyor Molinas, l’empresa es feia càrrec del 50% del cobert i cada treballador podia escollir prèviament el menú.
¿Qué se opina sobre los comedores?
Tot i les suposades facilitats, sovint hi havia queixes relatives als preus i a la carta. Amb el temps, els serveis de menjador acaben passant un procés d’adaptació a les necessitats de cada individu i departament: no és el mateix seure en una oficina vuit hores al dia, que treballar carregant caixes i rotllos de paper durant 12 hores. També és diferent el sou d’un directiu i el d’un aprenent, per això hi ha variacions de preus del cobert segons categoria laboral. A més de les seves funcions ordinàries, el menjador aplega tota mena d’activitats col·lectives i d’iniciatives amigables: per Nadal s’ornamenta amb pessebre i avet, s’hi exposen els premis interns de fotografia, dibuix i cartellisme, i s’hi organitzen campionats d’escacs de manera espontània. En aquests campionats hi participen fins i tot alguns dels membres de la família Bruguera.

Diga 33

Diga 33
Un dels espais més valorats per tot treballador de la Bruguera és el servei mèdic. Dues ambulàncies, dos metges -el doctor Farreny i el doctor Farré- i dues infermeres -entre les quals trobem la popularíssima Señorita Paquita- s’encarreguen del benestar físic de l’empresa. Es fan revisions mèdiques amb regularitat a tots els treballadors, s’atenen malalts i accidentats, i es formen socorristes dins de la plantilla. Ells mateixos viuen al barri. Però el servei mèdic va més enllà. La seva tasca en l’àmbit de la prevenció és destacable i, fins i tot en època de vacances, s’arriba a explicar, a través de la revista Nosotros els perills del sol i de la platja o de les serps en els ambients rurals. També es fa una tasca d’educació en hàbits saludables i de prevenció del consum de tabac, alcohol i drogues.
Deportes

Más allá de las 17:15

Els serveis socials

Una història de la classe obrera

Editorial Bruguera – una història de la classe obrera

és un documental interactiu (un webdoc) que permet apropar-nos a la memòria de les persones que van treballar en aquesta empresa. Es poden veure vídeos, llegir textos i consultar documents sobre diferents aspectes d’aquesta història.

Abans del final de 2017 es publicaran tots els capítols que veieu en aquesta pàgina, de manera que podeu seguir el documental com si fos una sèrie. També podeu accedir a tots els continguts a través del mapa del webdoc.

Aquest web utilitza ‘cookies’ pròpies i de tercers per oferir-vos una experiència i un servei millors. Al navegar o utilitzar els nostres serveis l’usuari accepta l’ús que fem de les ‘cookies’.

tancar

Editorial Bruguera – una història de la classe obrera

encara no està disponible per a mòbil i altres dispositius. Hi estem treballant. Us convidem a gaudir-ne des d'un ordinador.