Bibliognostas, bicromías y bibliopeas

El proceso editorial

Molts afirmen que part de l’èxit de la Bruguera ve de la seva capacitat per abastar tota la cadena de producció: des de la idea inicial i la contractació fins a la distribució i venda dels seus productes editorials. I segurament és cert: la Bruguera realitzava tots i cada un dels processos editorials, des de l’A a la Z en un context de constant creixement i expansió, amb els canvis que això implica tant pel que fa a l’organització com a la tecnologia.

El libro como obra bien hecha

Aquest és un cas especial en una època en què les editorials, generalment de mida reduïda i poc acostumades a tirades llargues i a grans varietats de productes, solien dedicar-se només a una part de la cadena de producció i es contractava a altres empreses la resta de parts del procés editorial. Així hi havia empreses especialitzades en impressió, altres que es dedicaven a l’enquadernació i, en última instància, les que proporcionaven el transport.

A finals de la dècada dels 40 i especialment durant els anys cinquanta, quan comença a apaivagar-se la severitat de la postguerra i superades les escassetats de paper, quan la televisió encara no monopolitzava la imaginació de nens i de grans, una Bruguera pionera decideix comprar les seves pròpies màquines de composició mecànica i d’impressió de gran tirada amb linotípia, tot assumint plena independència davant la manca de recursos industrials en el sector. Les primeres màquines que s’adquireixen, als diaris Las Noticias i Diario de Barcelona, són pràcticament relíquies de principis del segle XX; fins i tot alguna ha sofert una guerra civil sota les bombes i un abandonament en la postguerra. La maquinària haurà de passar per una intensa reparació, però acomplirà amb les seves funcions durant molt més temps del que era de preveure.

Una esperanza que cobra forma

Aquest és doncs, l’inici de l’autonomia editorial de la Bruguera. Però quin és el procés complet de producció editorial? Això depèn de molts factors. Cada producte i les seves especificitats definiran les etapes i els processos des de la seva projecció fins a arribar a les mans del seu lector. Aquests trets determinants tenen a veure amb el tipus de producte (un còmic, una novel·la, un llibre per a infants) i amb la seva procedència (un autor local, una primera edició, un encàrrec editorial, l’adquisició de drets aliens). La tirada pot ser molt àmplia o de pocs exemplars; la qualitat del paper i els colors de les il·lustracions requeriran d’una tecnologia o altra que evolucionarà amb el temps i que es va adaptant a les necessitats i intencions del productor, que alhora s’emmotlla al mercat.

Al habla con Ediciones Generales

Comencem per aquest últim punt. Qui decideix què es publicarà i com s’editarà? Aquesta és la funció principal dels departaments editorials (edicions generals, infantil, bolsilibros i revistes). La seva tasca és determinar “què”, contractar “qui”, decidir “com”. L’editorial Bruguera tenia diverses seccions, dins dels departaments especialitzats segons tipus de públic i de producte. Aquests factors determinen cada una de les rodes d’un engranatge complex i és aquí on és important el paper d’escriptors, guionistes i dibuixants. Cal assenyalar, però, que els creadors de l’època no mantenien els drets d’autoria ni d’explotació de les seves obres, sinó que, en general, aquests passaven en exclusivitat a l’editorial.

El contrato de Edición

També, durant els anys del franquisme, hi havia el departament de censura, que s’encarregava d’assegurar-se el vistiplau dels censors oficials per a poder publicar. L’editorial Bruguera, com totes les altres del moment, va haver de fer peripècies per adaptar-se a les normes dels censors, que venien emmarcades per una sèrie de lleis i normatives referents a l’ètica política, la moral de gènere i la “pau social” evadint qualsevol conflictivitat més enllà de l’anècdota domèstica. Així, tot text, il·lustració, vinyeta i portada passava forçosament pel sedàs regulador dels aparells censors que obligaven a cobrir escots i allargar faldilles, prenien les armes de les mans dels superherois i condicionaven les relacions de parella dels encara no casats en les novel·les romàntiques.

Una jornada laboral en Estudio Revistas

L’equip és extens, divers i molt especialitzat. Un cop decidit, contractat, contrastat i controlat el producte, determinant-ne la tipografia, les il·lustracions, la portada i el format, un cop ha passat pels retolistes i acabades correccions, traduccions i galerades, el paquet passa als departaments de producció.

Aplicación de las artes gráficas

El primer pas és la composició mecànica i la compaginació feta pels maquetadors en un llarg procés que ara anomenem el disseny gràfic. Després passarà a impressió, a enquadernació i finalment a distribució. Tots aquests processos són summament tècnics i depenen de les característiques de la maquinària corresponent.

Hoy presentamos… Relación impresión tinta-papel

Com hem apuntat abans, no és el mateix imprimir un llibre on només hi ha tipografia a una tinta, que una historieta o una revista a tot color, amb paper plastificat. D’aquí es destil·len les arts industrials del llibre, en mans de professionals capaços de calibrar amb rigor i detall les mescles de color fetes amb quadricromia, les composicions tipogràfiques de les màquines d’òfset i tots aquells detalls que fins avui no s’havien pogut realitzar amb un ordinador, però que determinen l’estètica i la qualitat final dels productes editorials.

El departamento de expediciones

Acabades l’enquadernació i l’empaquetatge, els departaments de transport i distribució s’encarregaran de fer arribar els productes als punts de venda (llibreries, quioscos, etc.) i a retornar les unitats sobrants. En aquest camp Bruguera també es fa forta i independent. Té clients detallistes que distribueixen els seus productes, però també compta amb una flota colonial pel sud i centre del continent americà -on es porten els estocs sobrants de les col·leccions- i per diversos països europeus.

El equipo electrónico

Però tal volum de producció, tanta varietat, tants punts de distribució, tants estocs per controlar requereixen un bon equip de gestió i de comptabilitat. Ens trobem aleshores amb la gran innovació tecnològica de l’època: els primers ordinadors, unes màquines colossals per controlar estocs, clients i pagaments. És el que a Bruguera anomenaven “el cervell electrònic”, que funcionava amb un sistema de targetes perforades.

Sistemas de comercialización

A mitjans de la dècada dels seixanta Bruguera obre una llibreria a la Rambla de Catalunya. La llibreria Proa no només serveix d’aparador i punt de venda dels productes Bruguera, sinó que també es dedica a recaptar informació del client i del mercat; es tracta d’una informació vital per fidelitzar i ampliar el ventall de lectors i, retornant al punt inicial, per estar ben informats a l’hora de marcar les noves línies de treball des del departament editorial.

A toda máquina!

La cadena de producció

Bibliognostas, bicromías y bibliopeas

El proceso editorial

Molts afirmen que part de l’èxit de la Bruguera ve de la seva capacitat per abastar tota la cadena de producció: des de la idea inicial i la contractació fins a la distribució i venda dels seus productes editorials. I segurament és cert: la Bruguera realitzava tots i cada un dels processos editorials, des de l’A a la Z en un context de constant creixement i expansió, amb els canvis que això implica tant pel que fa a l’organització com a la tecnologia.

El libro como obra bien hecha

Aquest és un cas especial en una època en què les editorials, generalment de mida reduïda i poc acostumades a tirades llargues i a grans varietats de productes, solien dedicar-se només a una part de la cadena de producció i es contractava a altres empreses la resta de parts del procés editorial. Així hi havia empreses especialitzades en impressió, altres que es dedicaven a l’enquadernació i, en última instància, les que proporcionaven el transport.

A finals de la dècada dels 40 i especialment durant els anys cinquanta, quan comença a apaivagar-se la severitat de la postguerra i superades les escassetats de paper, quan la televisió encara no monopolitzava la imaginació de nens i de grans, una Bruguera pionera decideix comprar les seves pròpies màquines de composició mecànica i d’impressió de gran tirada amb linotípia, tot assumint plena independència davant la manca de recursos industrials en el sector. Les primeres màquines que s’adquireixen, als diaris Las Noticias i Diario de Barcelona, són pràcticament relíquies de principis del segle XX; fins i tot alguna ha sofert una guerra civil sota les bombes i un abandonament en la postguerra. La maquinària haurà de passar per una intensa reparació, però acomplirà amb les seves funcions durant molt més temps del que era de preveure.

Una esperanza que cobra forma

Aquest és doncs, l’inici de l’autonomia editorial de la Bruguera. Però quin és el procés complet de producció editorial? Això depèn de molts factors. Cada producte i les seves especificitats definiran les etapes i els processos des de la seva projecció fins a arribar a les mans del seu lector. Aquests trets determinants tenen a veure amb el tipus de producte (un còmic, una novel·la, un llibre per a infants) i amb la seva procedència (un autor local, una primera edició, un encàrrec editorial, l’adquisició de drets aliens). La tirada pot ser molt àmplia o de pocs exemplars; la qualitat del paper i els colors de les il·lustracions requeriran d’una tecnologia o altra que evolucionarà amb el temps i que es va adaptant a les necessitats i intencions del productor, que alhora s’emmotlla al mercat.

Al habla con Ediciones Generales

Comencem per aquest últim punt. Qui decideix què es publicarà i com s’editarà? Aquesta és la funció principal dels departaments editorials (edicions generals, infantil, bolsilibros i revistes). La seva tasca és determinar “què”, contractar “qui”, decidir “com”. L’editorial Bruguera tenia diverses seccions, dins dels departaments especialitzats segons tipus de públic i de producte. Aquests factors determinen cada una de les rodes d’un engranatge complex i és aquí on és important el paper d’escriptors, guionistes i dibuixants. Cal assenyalar, però, que els creadors de l’època no mantenien els drets d’autoria ni d’explotació de les seves obres, sinó que, en general, aquests passaven en exclusivitat a l’editorial.

El contrato de Edición

També, durant els anys del franquisme, hi havia el departament de censura, que s’encarregava d’assegurar-se el vistiplau dels censors oficials per a poder publicar. L’editorial Bruguera, com totes les altres del moment, va haver de fer peripècies per adaptar-se a les normes dels censors, que venien emmarcades per una sèrie de lleis i normatives referents a l’ètica política, la moral de gènere i la “pau social” evadint qualsevol conflictivitat més enllà de l’anècdota domèstica. Així, tot text, il·lustració, vinyeta i portada passava forçosament pel sedàs regulador dels aparells censors que obligaven a cobrir escots i allargar faldilles, prenien les armes de les mans dels superherois i condicionaven les relacions de parella dels encara no casats en les novel·les romàntiques.

Una jornada laboral en Estudio Revistas

L’equip és extens, divers i molt especialitzat. Un cop decidit, contractat, contrastat i controlat el producte, determinant-ne la tipografia, les il·lustracions, la portada i el format, un cop ha passat pels retolistes i acabades correccions, traduccions i galerades, el paquet passa als departaments de producció.

Aplicación de las artes gráficas

El primer pas és la composició mecànica i la compaginació feta pels maquetadors en un llarg procés que ara anomenem el disseny gràfic. Després passarà a impressió, a enquadernació i finalment a distribució. Tots aquests processos són summament tècnics i depenen de les característiques de la maquinària corresponent.

Hoy presentamos… Relación impresión tinta-papel

Com hem apuntat abans, no és el mateix imprimir un llibre on només hi ha tipografia a una tinta, que una historieta o una revista a tot color, amb paper plastificat. D’aquí es destil·len les arts industrials del llibre, en mans de professionals capaços de calibrar amb rigor i detall les mescles de color fetes amb quadricromia, les composicions tipogràfiques de les màquines d’òfset i tots aquells detalls que fins avui no s’havien pogut realitzar amb un ordinador, però que determinen l’estètica i la qualitat final dels productes editorials.

El departamento de expediciones

Acabades l’enquadernació i l’empaquetatge, els departaments de transport i distribució s’encarregaran de fer arribar els productes als punts de venda (llibreries, quioscos, etc.) i a retornar les unitats sobrants. En aquest camp Bruguera també es fa forta i independent. Té clients detallistes que distribueixen els seus productes, però també compta amb una flota colonial pel sud i centre del continent americà -on es porten els estocs sobrants de les col·leccions- i per diversos països europeus.

El equipo electrónico

Però tal volum de producció, tanta varietat, tants punts de distribució, tants estocs per controlar requereixen un bon equip de gestió i de comptabilitat. Ens trobem aleshores amb la gran innovació tecnològica de l’època: els primers ordinadors, unes màquines colossals per controlar estocs, clients i pagaments. És el que a Bruguera anomenaven “el cervell electrònic”, que funcionava amb un sistema de targetes perforades.

Sistemas de comercialización

A mitjans de la dècada dels seixanta Bruguera obre una llibreria a la Rambla de Catalunya. La llibreria Proa no només serveix d’aparador i punt de venda dels productes Bruguera, sinó que també es dedica a recaptar informació del client i del mercat; es tracta d’una informació vital per fidelitzar i ampliar el ventall de lectors i, retornant al punt inicial, per estar ben informats a l’hora de marcar les noves línies de treball des del departament editorial.

A toda máquina!

La cadena de producció

Una història de la classe obrera

Editorial Bruguera – una història de la classe obrera

és un documental interactiu (un webdoc) que permet apropar-nos a la memòria de les persones que van treballar en aquesta empresa. Es poden veure vídeos, llegir textos i consultar documents sobre diferents aspectes d’aquesta història.

Abans del final de 2017 es publicaran tots els capítols que veieu en aquesta pàgina, de manera que podeu seguir el documental com si fos una sèrie. També podeu accedir a tots els continguts a través del mapa del webdoc.

Aquest web utilitza ‘cookies’ pròpies i de tercers per oferir-vos una experiència i un servei millors. Al navegar o utilitzar els nostres serveis l’usuari accepta l’ús que fem de les ‘cookies’.

tancar

Editorial Bruguera – una història de la classe obrera

encara no està disponible per a mòbil i altres dispositius. Hi estem treballant. Us convidem a gaudir-ne des d'un ordinador.