Bibliognostas, bicromías y bibliopeas
![El proceso editorial](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/12/196712-Nosotros-26-p6-7.jpg)
Molts afirmen que part de l’èxit de la Bruguera ve de la seva capacitat per abastar tota la cadena de producció: des de la idea inicial i la contractació fins a la distribució i venda dels seus productes editorials. I segurament és cert: la Bruguera realitzava tots i cada un dels processos editorials, des de l’A a la Z en un context de constant creixement i expansió, amb els canvis que això implica tant pel que fa a l’organització com a la tecnologia.
![El libro como obra bien hecha](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/12/196812-Nosotros-30-p11.jpg)
Aquest és un cas especial en una època en què les editorials, generalment de mida reduïda i poc acostumades a tirades llargues i a grans varietats de productes, solien dedicar-se només a una part de la cadena de producció i es contractava a altres empreses la resta de parts del procés editorial. Així hi havia empreses especialitzades en impressió, altres que es dedicaven a l’enquadernació i, en última instància, les que proporcionaven el transport.
A finals de la dècada dels 40 i especialment durant els anys cinquanta, quan comença a apaivagar-se la severitat de la postguerra i superades les escassetats de paper, quan la televisió encara no monopolitzava la imaginació de nens i de grans, una Bruguera pionera decideix comprar les seves pròpies màquines de composició mecànica i d’impressió de gran tirada amb linotípia, tot assumint plena independència davant la manca de recursos industrials en el sector. Les primeres màquines que s’adquireixen, als diaris Las Noticias i Diario de Barcelona, són pràcticament relíquies de principis del segle XX; fins i tot alguna ha sofert una guerra civil sota les bombes i un abandonament en la postguerra. La maquinària haurà de passar per una intensa reparació, però acomplirà amb les seves funcions durant molt més temps del que era de preveure.
![Una esperanza que cobra forma](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/12/196609-Nosotros-25-p3.jpg)
Aquest és doncs, l’inici de l’autonomia editorial de la Bruguera. Però quin és el procés complet de producció editorial? Això depèn de molts factors. Cada producte i les seves especificitats definiran les etapes i els processos des de la seva projecció fins a arribar a les mans del seu lector. Aquests trets determinants tenen a veure amb el tipus de producte (un còmic, una novel·la, un llibre per a infants) i amb la seva procedència (un autor local, una primera edició, un encàrrec editorial, l’adquisició de drets aliens). La tirada pot ser molt àmplia o de pocs exemplars; la qualitat del paper i els colors de les il·lustracions requeriran d’una tecnologia o altra que evolucionarà amb el temps i que es va adaptant a les necessitats i intencions del productor, que alhora s’emmotlla al mercat.
![Al habla con Ediciones Generales](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/09/196208-Nosotros-10-p9.jpg)
Comencem per aquest últim punt. Qui decideix què es publicarà i com s’editarà? Aquesta és la funció principal dels departaments editorials (edicions generals, infantil, bolsilibros i revistes). La seva tasca és determinar “què”, contractar “qui”, decidir “com”. L’editorial Bruguera tenia diverses seccions, dins dels departaments especialitzats segons tipus de públic i de producte. Aquests factors determinen cada una de les rodes d’un engranatge complex i és aquí on és important el paper d’escriptors, guionistes i dibuixants. Cal assenyalar, però, que els creadors de l’època no mantenien els drets d’autoria ni d’explotació de les seves obres, sinó que, en general, aquests passaven en exclusivitat a l’editorial.
![El contrato de Edición](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/12/196905-Nosotros-31-p11.jpg)
També, durant els anys del franquisme, hi havia el departament de censura, que s’encarregava d’assegurar-se el vistiplau dels censors oficials per a poder publicar. L’editorial Bruguera, com totes les altres del moment, va haver de fer peripècies per adaptar-se a les normes dels censors, que venien emmarcades per una sèrie de lleis i normatives referents a l’ètica política, la moral de gènere i la “pau social” evadint qualsevol conflictivitat més enllà de l’anècdota domèstica. Així, tot text, il·lustració, vinyeta i portada passava forçosament pel sedàs regulador dels aparells censors que obligaven a cobrir escots i allargar faldilles, prenien les armes de les mans dels superherois i condicionaven les relacions de parella dels encara no casats en les novel·les romàntiques.
![Una jornada laboral en Estudio Revistas](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/09/197304-Nosotros-44-p9.jpg)
L’equip és extens, divers i molt especialitzat. Un cop decidit, contractat, contrastat i controlat el producte, determinant-ne la tipografia, les il·lustracions, la portada i el format, un cop ha passat pels retolistes i acabades correccions, traduccions i galerades, el paquet passa als departaments de producció.
![Aplicación de las artes gráficas](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/12/196804-Nosotros-27-p8-1.jpg)
El primer pas és la composició mecànica i la compaginació feta pels maquetadors en un llarg procés que ara anomenem el disseny gràfic. Després passarà a impressió, a enquadernació i finalment a distribució. Tots aquests processos són summament tècnics i depenen de les característiques de la maquinària corresponent.
![Hoy presentamos… Relación impresión tinta-papel](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/09/197404-Nosotros-47-p18.jpg)
Com hem apuntat abans, no és el mateix imprimir un llibre on només hi ha tipografia a una tinta, que una historieta o una revista a tot color, amb paper plastificat. D’aquí es destil·len les arts industrials del llibre, en mans de professionals capaços de calibrar amb rigor i detall les mescles de color fetes amb quadricromia, les composicions tipogràfiques de les màquines d’òfset i tots aquells detalls que fins avui no s’havien pogut realitzar amb un ordinador, però que determinen l’estètica i la qualitat final dels productes editorials.
![El departamento de expediciones](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/12/196305-Nosotros-16-p8.jpg)
Acabades l’enquadernació i l’empaquetatge, els departaments de transport i distribució s’encarregaran de fer arribar els productes als punts de venda (llibreries, quioscos, etc.) i a retornar les unitats sobrants. En aquest camp Bruguera també es fa forta i independent. Té clients detallistes que distribueixen els seus productes, però també compta amb una flota colonial pel sud i centre del continent americà -on es porten els estocs sobrants de les col·leccions- i per diversos països europeus.
![El equipo electrónico](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/09/196810-Nosotros-29-p6-7.jpg)
Però tal volum de producció, tanta varietat, tants punts de distribució, tants estocs per controlar requereixen un bon equip de gestió i de comptabilitat. Ens trobem aleshores amb la gran innovació tecnològica de l’època: els primers ordinadors, unes màquines colossals per controlar estocs, clients i pagaments. És el que a Bruguera anomenaven “el cervell electrònic”, que funcionava amb un sistema de targetes perforades.
![Sistemas de comercialización](http://www.brugueraobrera.com/wp-content/uploads/2017/09/197009-Nosotros-35-p15.jpg)
A mitjans de la dècada dels seixanta Bruguera obre una llibreria a la Rambla de Catalunya. La llibreria Proa no només serveix d’aparador i punt de venda dels productes Bruguera, sinó que també es dedica a recaptar informació del client i del mercat; es tracta d’una informació vital per fidelitzar i ampliar el ventall de lectors i, retornant al punt inicial, per estar ben informats a l’hora de marcar les noves línies de treball des del departament editorial.