Bruguera i el Coll: una colònia?

A través dels capítols anteriors hem conegut com es treballava a la Bruguera, com es vivia a Vallcarca i el Coll i com es configuraven les relacions socials en aquest entorn. Resulta difícil separar aquests tres àmbits: la vida, el treball i les relacions socials, ja que, com hem vist, les famílies es trobaven a la feina, els companys compartien oci i els patrons s’implicaven en la realitat del barri. Aquest model social, tal com ens han assenyalat explícitament alguns dels protagonistes, recorda un referent molt propi de la indústria catalana com és la colònia industrial. Aquesta síntesi entre poble i fàbrica ja ha estat estudiada amb anterioritat per sociòlegs, historiadors, economistes i antropòlegs, tot i que sovint s’han centrat en nuclis aïllats que aprofitaven recursos naturals lluny de la capital. El cas paradigmàtic és el de les colònies de l’Alt Llobregat.
La simbiosi entre la Bruguera i el Coll presenta unes diferències evidents, en temps, espai i formes, amb el model clàssic de colònia industrial. Tot i això considerem interessant contrastar alguns dels trets que, segons les ciències socials, caracteritzen aquest model econòmic amb les formes de vida vinculades al treball en aquesta editorial.

El primer dia

Avui en dia resulta evident que el Coll és un barri més d’una Barcelona que s’ha estès fins als límits del seu entorn, però quan hi va arribar la Bruguera es tractava d’una barriada poc desenvolupada i força aïllada per la seva orografia i amb una notable mancança del transport públic. Hem de tenir present que molt pocs anys abans s’havia construït el Viaducte de Vallcarca amb la clara intenció, per part de les famílies benestants de la zona, de comunicar la barriada (acabada d’annexionar a la ciutat) amb Barcelona. És també el moment dels grans plans de fer-hi passar un tramvia de tracció elèctrica que havia de connectar la plaça de Catalunya amb Horta, passant per Vallcarca i el Coll. Val a dir que aquest projecte mai no va acabar d’arrelar i que el barri va quedar així, poc comunicat amb la resta de la ciutat comtal.

Hojas de árbol caídas

Si com hem vist, Vallcarca i especialment el Coll van romandre en un aïllament físic vers la ciutat, a aquest factor cal sumar-hi una novetat econòmica evident: la Bruguera es nodria especialment de treballadors que habitaven a la zona, cosa que implica que aquestes persones passessin la major part del seu temps en convivència amb els seus companys, tant a la feina com en espais no laborals. Això implica que les seves relacions socials es basaven en l’entorn laboral, per la qual cosa no és d’estranyar que fins i tot es formessin moltes famílies en el si de l’empresa. Si a aquest factor hi sumem la reproducció social del treball (els nens passen de l’escola a l’empresa, les millors recomanacions per a un nou empleat són la dels seus parents o amistats que ja hi treballen), podem dir que existeix un evident fenomen d’incrustació de les relacions socials amb les relacions del treball.
Molts joves coneixien l’empresa a través dels familiars que ja hi treballaven, majoritàriament orgullosos de formar part de la Bruguera, per això projectaven el seu futur laboral a l’editorial.

Strip-tease de nuestra empresa

El naixement de les colònies industrials no només respon a motius productius, com la proximitat d’un riu que faci funcionar les màquines. Durant el segle XIX el desenvolupament industrial, en mans d’uns pocs privilegiats, suposa unes condicions de vida brutals i inhumanes pels treballadors. Aquests responen organitzant-se en sindicats per reclamar una vida més digna i la conflictivitat laboral i social pren un protagonisme que arriba a espantar les classes propietàries. Per tal de mitigar aquesta situació i amb el convenciment que la inferioritat moral de les classes treballadores n’és una de les causes, alguns industrials decideixen que una bona solució és traslladar els seus centres i els seus treballadors a entorns aïllats on els principis ètics i religiosos dels patrons siguin la pauta no només del treball sinó de la totalitat social.

Quan Joan Bruguera, fundador de El Gato Negro, decideix traslladar-se al Coll també hi du la seva petita empresa. Seria aventurat pensar que ja preveia l’enorme creixement de l’editorial i la incidència que tindria en el desenvolupament del seu entorn. Nogensmenys, la família Bruguera acabaria adoptant un rol similar al del patró en una colònia industrial.

Ha quedado constituido el Club Bruguera

Segons els estudis sobre colònies industrials, el patró exerceix cert poder vers els seus empleats o subalterns en espais molt més íntims que el de les relacions laborals. En el cas que estem veient no sembla que cap dels membres de família Bruguera exerceixin de forma coercitiva o conscient un poder vers els seus treballadors. Tot i això observem com, a través d’un paternalisme de bona voluntat, els propietaris de l’empresa intervenen en els espais no laborals, i fins i tot privats, de les famílies de l’entorn. És el cas de les celebracions organitzades o finançades per l’empresa al barri, les ajudes a les famílies i l’organització d’espais d’oci extralaborals tant per a membres de l’empresa com pels veïns. L’empresa, a més, col·laborava directament en l’edició del programa de festa major del barri.

10 preguntas a Francesc Bruguera

D’aquesta manera ja no només beneficien les persones de l’entorn, sinó que a aquests beneficis se’ls hi suma una transmissió i reproducció de valors i maneres de viure i, per tant, de treballar. Observem el valor de l’esport i de la cura de la salut que promociona Francesc Bruguera, de fer comunitat mitjançant trobades, sortides i celebracions, de compartir naixements i defuncions, alegries i penes de manera comunitària. També trobem un servei mèdic que té cura de les persones, que viu a dos minuts dels centres de treball i que educa en la salut i la prevenció.

Horas extras

Aquesta permeabilitat entre l’empresa, el barri i les famílies que hi viuen no es produeix només a través de l’oci i els serveis socials, sinó que també s’evidencia en el mateix treball: sota un model clàssic de família, on el treball del pare esdevé pràcticament l’única font d’ingressos, la dona i els fills en depenen per satisfer les seves necessitats bàsiques. Aquesta responsabilitat fa que als treballadors els sembli normal i fins i tot desitjable l’excés d’hores extra i la complementarietat d’altres tasques amb la seva feina. Un exemple evident n’és l’ensobrat de cromos, que s’acaba repartint entre els membres de la família en l’àmbit domèstic. Recordem que, tot i que amb el pas del temps s’observa com aquesta família tradicional evoluciona, es considerava que una dona casada i amb fills no havia de treballar fora de l’àmbit domèstic.

Natalicios, bodas y defunciones

Tot aquest sistema empresa-família demostra que la contractació d’un treballador, nominalment individual, en realitat estableix un vincle entre l’empresa i tot el seu entorn familiar, que queda reforçat per una divisió de gènere en què la dona s’encarrega de la reproducció de la força de treball i dels valors: no es contracta un home, es contracta una família que serà responsable de la producció però que també serà beneficiària dels serveis i contraprestacions. Tot plegat ens fa pensar en una lleialtat, per part dels treballadors vers l’empresa, basada en la necessitat.

Operación fiesta patronal

De la mateixa manera que una família és un nucli de transmissió de valors a petita escala, totes les societats marquen les pautes d’allò que consideren ètic i moral a través de mecanismes identitaris, simbòlics i rituals. Tradicionalment, cada comunitat ha dipositat en un sant o una verge la seva identitat i espiritualitat locals. El naixement de nous nuclis de població, en les perifèries urbanes o en colònies aïllades, han suposat l’aparició de nous cultes, sovint fomentats per la jerarquia eclesiàstica. Però en el cas de Bruguera, propietat d’una família de passat republicà, aquesta empremta religiosa no es percep més enllà de la celebració del Nadal i la festa patronal de Sant Joan Ante Portam Latina, el mes de maig. En canvi, sí existeix una explícita transmissió de valors, inspirats en una ètica laica, que es pot seguir a través dels articles publicats per Francesc Bruguera a la revista Nosotros. Tampoc és exagerat observar un cert culte als autors i personatges de l’editorial, que circulen entre els treballadors i les seves famílies com si fossin estampetes de sants laics.

La conjunció de tots aquests factors ens permet afirmar que Bruguera i Vallcarca formen un organisme complet amb tots els òrgans necessaris pel seu correcte funcionament global. La família, els serveis, les vies d’accés a la contractació (començant per les escoles locals) són tan necessàries per a l’empresa com per al benestar conjunt del barri.

Vallcarca - Parets

Aquest ecosistema, que semblava robust i estable fins als anys 60, no va poder resistir els diferents canvis, econòmics i socials, que es produïren en la dècada següent. La contínua reinversió dels beneficis en el creixement de l’editorial va fer que se superés la dimensió del sistema empresa-barri, la colònia, tant per la seva localització (el trasllat a Parets) com pel nombre d’empleats. La transformació dels models familiars, la presa de consciència d’una classe treballadora que aspira a quelcom més que la seva subsistència i reproducció i l’obsolescència del model d’empresa familiar en un context cada cop més globalitzat i amb una major competitivitat contribuïren a tensar el pacte sobre el qual es fonamentava el barri colònia.

El desenllaç final de la Bruguera, tots els conflictes i decisions errònies que desembocarien en el seu tancament, van provocar en el barri del Coll una decadència de la qual mai s’ha acabat de recuperar. De la mateixa manera que el creixement de la Bruguera havia configurat el barri, la seva desaparició va significar una ferida que ha afectat durant dècades el seu teixit comercial, les trajectòries laborals dels veïns i el benestar de moltes famílies. Reivindicar la memòria d’aquest vincle entre l’empresa i el barri ha estat un tabú durant molts anys, i ha hagut de passar un quart de segle perquè aquest passat, i la desfeta amb què es va tancar, esdevinguin un motiu d’orgull i d’identitat col·lectius.

Memòria del Coll

Un pueblo

El barri-colonia

Bruguera i el Coll: una colònia?

A través dels capítols anteriors hem conegut com es treballava a la Bruguera, com es vivia a Vallcarca i el Coll i com es configuraven les relacions socials en aquest entorn. Resulta difícil separar aquests tres àmbits: la vida, el treball i les relacions socials, ja que, com hem vist, les famílies es trobaven a la feina, els companys compartien oci i els patrons s’implicaven en la realitat del barri. Aquest model social, tal com ens han assenyalat explícitament alguns dels protagonistes, recorda un referent molt propi de la indústria catalana com és la colònia industrial. Aquesta síntesi entre poble i fàbrica ja ha estat estudiada amb anterioritat per sociòlegs, historiadors, economistes i antropòlegs, tot i que sovint s’han centrat en nuclis aïllats que aprofitaven recursos naturals lluny de la capital. El cas paradigmàtic és el de les colònies de l’Alt Llobregat.
La simbiosi entre la Bruguera i el Coll presenta unes diferències evidents, en temps, espai i formes, amb el model clàssic de colònia industrial. Tot i això considerem interessant contrastar alguns dels trets que, segons les ciències socials, caracteritzen aquest model econòmic amb les formes de vida vinculades al treball en aquesta editorial.

El primer dia

Avui en dia resulta evident que el Coll és un barri més d’una Barcelona que s’ha estès fins als límits del seu entorn, però quan hi va arribar la Bruguera es tractava d’una barriada poc desenvolupada i força aïllada per la seva orografia i amb una notable mancança del transport públic. Hem de tenir present que molt pocs anys abans s’havia construït el Viaducte de Vallcarca amb la clara intenció, per part de les famílies benestants de la zona, de comunicar la barriada (acabada d’annexionar a la ciutat) amb Barcelona. És també el moment dels grans plans de fer-hi passar un tramvia de tracció elèctrica que havia de connectar la plaça de Catalunya amb Horta, passant per Vallcarca i el Coll. Val a dir que aquest projecte mai no va acabar d’arrelar i que el barri va quedar així, poc comunicat amb la resta de la ciutat comtal.

Hojas de árbol caídas

Si com hem vist, Vallcarca i especialment el Coll van romandre en un aïllament físic vers la ciutat, a aquest factor cal sumar-hi una novetat econòmica evident: la Bruguera es nodria especialment de treballadors que habitaven a la zona, cosa que implica que aquestes persones passessin la major part del seu temps en convivència amb els seus companys, tant a la feina com en espais no laborals. Això implica que les seves relacions socials es basaven en l’entorn laboral, per la qual cosa no és d’estranyar que fins i tot es formessin moltes famílies en el si de l’empresa. Si a aquest factor hi sumem la reproducció social del treball (els nens passen de l’escola a l’empresa, les millors recomanacions per a un nou empleat són la dels seus parents o amistats que ja hi treballen), podem dir que existeix un evident fenomen d’incrustació de les relacions socials amb les relacions del treball.
Molts joves coneixien l’empresa a través dels familiars que ja hi treballaven, majoritàriament orgullosos de formar part de la Bruguera, per això projectaven el seu futur laboral a l’editorial.

Strip-tease de nuestra empresa

El naixement de les colònies industrials no només respon a motius productius, com la proximitat d’un riu que faci funcionar les màquines. Durant el segle XIX el desenvolupament industrial, en mans d’uns pocs privilegiats, suposa unes condicions de vida brutals i inhumanes pels treballadors. Aquests responen organitzant-se en sindicats per reclamar una vida més digna i la conflictivitat laboral i social pren un protagonisme que arriba a espantar les classes propietàries. Per tal de mitigar aquesta situació i amb el convenciment que la inferioritat moral de les classes treballadores n’és una de les causes, alguns industrials decideixen que una bona solució és traslladar els seus centres i els seus treballadors a entorns aïllats on els principis ètics i religiosos dels patrons siguin la pauta no només del treball sinó de la totalitat social.

Quan Joan Bruguera, fundador de El Gato Negro, decideix traslladar-se al Coll també hi du la seva petita empresa. Seria aventurat pensar que ja preveia l’enorme creixement de l’editorial i la incidència que tindria en el desenvolupament del seu entorn. Nogensmenys, la família Bruguera acabaria adoptant un rol similar al del patró en una colònia industrial.

Ha quedado constituido el Club Bruguera

Segons els estudis sobre colònies industrials, el patró exerceix cert poder vers els seus empleats o subalterns en espais molt més íntims que el de les relacions laborals. En el cas que estem veient no sembla que cap dels membres de família Bruguera exerceixin de forma coercitiva o conscient un poder vers els seus treballadors. Tot i això observem com, a través d’un paternalisme de bona voluntat, els propietaris de l’empresa intervenen en els espais no laborals, i fins i tot privats, de les famílies de l’entorn. És el cas de les celebracions organitzades o finançades per l’empresa al barri, les ajudes a les famílies i l’organització d’espais d’oci extralaborals tant per a membres de l’empresa com pels veïns. L’empresa, a més, col·laborava directament en l’edició del programa de festa major del barri.

10 preguntas a Francesc Bruguera

D’aquesta manera ja no només beneficien les persones de l’entorn, sinó que a aquests beneficis se’ls hi suma una transmissió i reproducció de valors i maneres de viure i, per tant, de treballar. Observem el valor de l’esport i de la cura de la salut que promociona Francesc Bruguera, de fer comunitat mitjançant trobades, sortides i celebracions, de compartir naixements i defuncions, alegries i penes de manera comunitària. També trobem un servei mèdic que té cura de les persones, que viu a dos minuts dels centres de treball i que educa en la salut i la prevenció.

Horas extras

Aquesta permeabilitat entre l’empresa, el barri i les famílies que hi viuen no es produeix només a través de l’oci i els serveis socials, sinó que també s’evidencia en el mateix treball: sota un model clàssic de família, on el treball del pare esdevé pràcticament l’única font d’ingressos, la dona i els fills en depenen per satisfer les seves necessitats bàsiques. Aquesta responsabilitat fa que als treballadors els sembli normal i fins i tot desitjable l’excés d’hores extra i la complementarietat d’altres tasques amb la seva feina. Un exemple evident n’és l’ensobrat de cromos, que s’acaba repartint entre els membres de la família en l’àmbit domèstic. Recordem que, tot i que amb el pas del temps s’observa com aquesta família tradicional evoluciona, es considerava que una dona casada i amb fills no havia de treballar fora de l’àmbit domèstic.

Natalicios, bodas y defunciones

Tot aquest sistema empresa-família demostra que la contractació d’un treballador, nominalment individual, en realitat estableix un vincle entre l’empresa i tot el seu entorn familiar, que queda reforçat per una divisió de gènere en què la dona s’encarrega de la reproducció de la força de treball i dels valors: no es contracta un home, es contracta una família que serà responsable de la producció però que també serà beneficiària dels serveis i contraprestacions. Tot plegat ens fa pensar en una lleialtat, per part dels treballadors vers l’empresa, basada en la necessitat.

Operación fiesta patronal

De la mateixa manera que una família és un nucli de transmissió de valors a petita escala, totes les societats marquen les pautes d’allò que consideren ètic i moral a través de mecanismes identitaris, simbòlics i rituals. Tradicionalment, cada comunitat ha dipositat en un sant o una verge la seva identitat i espiritualitat locals. El naixement de nous nuclis de població, en les perifèries urbanes o en colònies aïllades, han suposat l’aparició de nous cultes, sovint fomentats per la jerarquia eclesiàstica. Però en el cas de Bruguera, propietat d’una família de passat republicà, aquesta empremta religiosa no es percep més enllà de la celebració del Nadal i la festa patronal de Sant Joan Ante Portam Latina, el mes de maig. En canvi, sí existeix una explícita transmissió de valors, inspirats en una ètica laica, que es pot seguir a través dels articles publicats per Francesc Bruguera a la revista Nosotros. Tampoc és exagerat observar un cert culte als autors i personatges de l’editorial, que circulen entre els treballadors i les seves famílies com si fossin estampetes de sants laics.

La conjunció de tots aquests factors ens permet afirmar que Bruguera i Vallcarca formen un organisme complet amb tots els òrgans necessaris pel seu correcte funcionament global. La família, els serveis, les vies d’accés a la contractació (començant per les escoles locals) són tan necessàries per a l’empresa com per al benestar conjunt del barri.

Vallcarca - Parets

Aquest ecosistema, que semblava robust i estable fins als anys 60, no va poder resistir els diferents canvis, econòmics i socials, que es produïren en la dècada següent. La contínua reinversió dels beneficis en el creixement de l’editorial va fer que se superés la dimensió del sistema empresa-barri, la colònia, tant per la seva localització (el trasllat a Parets) com pel nombre d’empleats. La transformació dels models familiars, la presa de consciència d’una classe treballadora que aspira a quelcom més que la seva subsistència i reproducció i l’obsolescència del model d’empresa familiar en un context cada cop més globalitzat i amb una major competitivitat contribuïren a tensar el pacte sobre el qual es fonamentava el barri colònia.

El desenllaç final de la Bruguera, tots els conflictes i decisions errònies que desembocarien en el seu tancament, van provocar en el barri del Coll una decadència de la qual mai s’ha acabat de recuperar. De la mateixa manera que el creixement de la Bruguera havia configurat el barri, la seva desaparició va significar una ferida que ha afectat durant dècades el seu teixit comercial, les trajectòries laborals dels veïns i el benestar de moltes famílies. Reivindicar la memòria d’aquest vincle entre l’empresa i el barri ha estat un tabú durant molts anys, i ha hagut de passar un quart de segle perquè aquest passat, i la desfeta amb què es va tancar, esdevinguin un motiu d’orgull i d’identitat col·lectius.

Memòria del Coll

Un pueblo

El barri-colonia

Una història de la classe obrera

Editorial Bruguera – una història de la classe obrera

és un documental interactiu (un webdoc) que permet apropar-nos a la memòria de les persones que van treballar en aquesta empresa. Es poden veure vídeos, llegir textos i consultar documents sobre diferents aspectes d’aquesta història.

Abans del final de 2017 es publicaran tots els capítols que veieu en aquesta pàgina, de manera que podeu seguir el documental com si fos una sèrie. També podeu accedir a tots els continguts a través del mapa del webdoc.

Aquest web utilitza ‘cookies’ pròpies i de tercers per oferir-vos una experiència i un servei millors. Al navegar o utilitzar els nostres serveis l’usuari accepta l’ús que fem de les ‘cookies’.

tancar

Editorial Bruguera – una història de la classe obrera

encara no està disponible per a mòbil i altres dispositius. Hi estem treballant. Us convidem a gaudir-ne des d'un ordinador.